Subconscients amb desigs inconfesables

D'entrada sostinc que aquest és un país que pateix un malaltia col.lectiva: un estat mental caracteritzat per un transtorn en el procés d'associació: l'esquizofrènia.

Per exemple: he llegit en els documents de la USTEC que s'oposen a la LEC perquè és l'aplicació de la LOE a Catalunya??? Com si les lleis orgàniques educatives d'aquest país no fossin l'aplicació de la Constitució, la qual és fruit del pacte de la transició que contemplava un sèrie de tabús; fruits de la victòria franquista: exèrcit, unitat de la pàtria, economia de mercat, educació d'elit en mans de l'església catòlica......


En comptes de contemplar la realitat de cares, "l'esquerra" derrotada i humiliada va decidir fer veure que no ho veia i es va inventar un món de fantasia: és comú llegir que en aquest país català hi ha "escola pública". Algunes d'aquestes escoles de propietat estatal ( que ocupen un lloc subsidiari en la societat: l'educació de les classes subalternes) inclús en declaren "laiques"..... en un país que té una Constitució que reconeix un paper prioritari a l'església catòlica!!!!Obliden que l'escola pública és universal o no és.( 40% de privada) No és pot parlar pròpiament ni d'equitat ni d'escola comprensiva quan els alumnes són seleccionats per classes socials en un apartheid suau. En el seu desvari ens comparen amb Finlàndia i tot fent abstracció de les condicions objectives: 100 % d'escola pública , lleis de conciliació, % de mares amb estudis superiors...etc....

En aquest ambient per a més inri, en Cesar Coll i la seva gent va decidir aplicar els principis del constructivisme soviètic a la reforma educativa. Això com és natural va provocar un xoc entre els valors reals de la societat: competitivitat, mercat laboral desregulat , irracionalitat,.... etc--i els valors del constructivisme: progressa adequadament, zona de desenvolupament proximal, cooperació....el constructivisme que va quedar reduït a un psicologicisme: menjada de koku lluny de la societat que demana:però estarà preparat per a una bona feina? quina nota té? ja l'apreten a l'institut?''

És clar que la ficció es pot mantenir al parvulari, però a mesura que la víctima creix, la distància entre realitat i deliri augmenta: entrem en el procés de dissociació generalitzat que també afecta el professorat, especialment el de secundària. És evident que en un país tan corporativista com el nostre ( herència directa del metafranquisme nacional.) això provoca reaccions sectorials incoherents. Inclús vagues com les de la LEC que alguns sindicats com USTEC plantejaren en un principi com a : RETIRADA DE LA LLEI:.. incapaços de preveure que s'enfrontaven contra el sentit comú nacional: la sòcio-vergència, és a dir amb la voluntat no confessada de mantenir la doble xarxa. El malalt en aquest casos reacciona amb una negació maximalista: lluita heròicament contra tot perquè sap que el tot o res li permetrà d'una banda quedar bé amb la seva autoestima, mentre el seu subconscient guarda el seu desig inconfesable: poder portar els nens amb les "madres" i que gaudeixin d'una sisena hora ( això si en pagant, o sigui mantenint una barrera material que els separi de les classes subalternes) per tal de poder accedir al mercat laboral competitiu en condicions de superioritat .-..i així poder mantenir la diferència de classes adequadament....

I us estranya que hi hagi tanta gent desquiciada en la nostra professió???

Víctor Sánchez
Secretari General
Federació d'Ensenyament de CCOO